Una part de cadascún de nosaltres, els que t'estimem, els que t'aprecien, els que et coneixen marxa amb tu a fer el viatge.
Fa uns mesos vas decidir que era el moment de fer un canvi, de complir un desitg, d'anar a cercar-te a tu mateixa i d'anar a descobrir món...i avui falten set dies perque tot això es compleixi.
Ara mateix tots tenim a dins una lluita de sentiments, emocions i pensaments i el centre de tot aquest bendaval ets tu. Estic molt orgullosa de la decisió que has pres, de com has lluitat dia a dia perque el somni fos real, de l'esforç que has hagut de fer aquests ultims quatre mesos, de com has crescut i madurat, de lo forta que ets ara per empendre aquest meravellós camí.
Sé que et trobare molt a faltar, que enyorare les converses, les abraçades, les mirades de complicitat, tenir-te aprop es un regal, que ara més que mai aprendré a apreciar, pero no estic trista, ben al contrari, si em cau alguna llagrima sera d'emoció, de saber que per fí ha arribat l'hora que marxis, que et reuneixis amb la teva estimada India, amb la seva gent, amb les seves olors i colors. Soc feliç de saber que ets feliç, soc feliç de saber que tornaràs i quan ho facis tot serà com sempre, perque com ja sabem, quan algú que estimes està lluny la distància es fa petita.
Tu a la India amb mi i jo a la Torre amb tu..i cada nit mirarem la lluna i veurem en la seva llum el nostre somnriure, la nostra abraçada i el nostre amor.
T'estimo molt Ivet i et desitjo el millor en aquesta gran aventura!!
(em sap greu pero crec que no serà l'ultim escrit que et fare...va molt be de teràpia!!jajajaja)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

1 comentari:
...és màgic el ke ens uniex...durant akests kuatre mesos m'has fet sentir molt estimada i molt feliç!
...em sento molt orgullosa d'haver après al teu costat que és l'amistat incondicional...
...akest viatje i akesta no va etapa...he estat capaç de fer-la en gran part, gràcies tu, a la teva llum. Fa uns mesos, kuan tot ho veia negre, kuan la meva vida navegava sense rumb...vaig tenir la sort i el privilegi de tenir-te al costat...i em vas ensenyar a creure en mi mateixa...em vas ensenyar a aixecar-me i lliutar per allò en ke creia.
Em sembla ke no ets conscient del be ke m'has fet i del molt ke m'has ensenyat...
...et prometo que no passarà ni un dia en ke no miri la lluna...
T'estimo moltíssim Anna!!!
Publica un comentari a l'entrada