Avui.... un dia d'aquells que tots tenim, que no sabem trobar la llum, que no estem en equilibri, que no volem veure ni sentir, que tenim moltes veus al cap pero som incapaços d'obrir la boca i dir el que pensem o el que sentim, que ens sentim sols enmig de la multitud, que no ens agradem a nosaltres mateixos, que ens sentim atrapats, desorientats, que tant tenim ganes de riure com de plorar...avui es un d'aquells dies ple de despròposits en que, definitivament, em sento com la suma de moltes coses sense sentit.
Demà potser el sol tornarà a il·luminar el camí i mostrarà, benèvol, que les ombres d'ahir no són més que la projecció de petits desencants, de pors, de dubtes, d'inseguretats.
Avui no he vist el sol
demà espero poder-lo abraçar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Que no vegis el sol, no vol dir que no hi sigui...de dies com akests tots en patim.
...són sentiments ke bullen, sentiments ke a vegades no entenem...però que ke formen part de la raça humana....
Demà...demà alomillor l'abraçes, te li penjes de coll i te l'emportes a donar un tomb pel cel!!!
Molta llum nina!!!! Testim!!!
gracies petita!
sort que quan no es veu el camí sempre tens mans que et guien, tu ets una de les mans que m'ajudaa no perdre'm quan no hi veig. tetimu molt ivet!
Publica un comentari a l'entrada