Tinc una sensació agradable a la ment.... a vegades la vida et brinda oportunitas meravelloses per aprenre a entendre l'èssser humà...amb tota la seva complexitat i amb tota la seva força.
Un dels regals que ens ha brindat la gran mare Natura és el do de la paraula, de l'enteniment, de la comunicació. Els temps en que ens ha tocat viure a vegades sembla que això s'hagi convertit en un simple instrument per ajudar a mantenir aquest món de sonats (no cal que us digui el camí que segeuix tot, els valors que imperen en la nostra cultura...es una mica depriment..però això són figues d'un altre paner).
Però de sobte recordes qui ets, d'on vens, on estas i on t'agradaria anar... son reflexions que pots fer en solitud, amb una conversa interna amb tu mateix però acabes tenint una sensació estranya...com si allò que et dius ja et sonés, com si ja t'ho haguessis dit altres vegades....
l'altre opció es compartir-ho, a vegades amb amics, a vegades amb coneguts, de vegades amb passavolants...
En aquests ultims temps que corren m'he trobat inmersa en converses amb gent que estimo, que valoro i que aprecio, converses que a vegades tenen més silencis que paraules, converses rialleres, ploraneres i també de cridaneres...l'important no és la forma que tenen...sino el missatge que se'n despren,el que incosncientment et transmeten, el que et fan sentir, pensar...
........el que més m'agrada de conversar és que despres de moltes hores dedicades a expressar-nos a escoltar-nos amb passió, tot es redueix en el llenguatge universal de les persones que son les nostres ilusions, les nostres pors, les incerteses, les fortaleses, els desitjos... a vegades amb paraules d'altres amb llàgrimes, d'altres amb silencis o a crits el que volem dir és el mateix....
L'alquima té uns conceptes preciosos per descriure-ho...l'altre opció es compartir-ho, a vegades amb amics, a vegades amb coneguts, de vegades amb passavolants...
En aquests ultims temps que corren m'he trobat inmersa en converses amb gent que estimo, que valoro i que aprecio, converses que a vegades tenen més silencis que paraules, converses rialleres, ploraneres i també de cridaneres...l'important no és la forma que tenen...sino el missatge que se'n despren,el que incosncientment et transmeten, el que et fan sentir, pensar...
........el que més m'agrada de conversar és que despres de moltes hores dedicades a expressar-nos a escoltar-nos amb passió, tot es redueix en el llenguatge universal de les persones que son les nostres ilusions, les nostres pors, les incerteses, les fortaleses, els desitjos... a vegades amb paraules d'altres amb llàgrimes, d'altres amb silencis o a crits el que volem dir és el mateix....
QUE VOLEM VIURE!!!
Tot el que hi ha sobre la faç de la Terra es transforma, perque la Terra és viva i té una Ànima. Nosaltres formem part d'aquesta Ànima, pero rarament sabem que sempre treballa a favor nostre. Aquest és el principi que mou totes les coses,en alquímia en diuen Ànima del Món, quan deitges una cosa de tot cor hi ets més aprop, sempre és una força positiva que col·labora pel teu èxit..
La Llegenda Personal és allò que sempre has desitjat fer. Totes les persones , al començament de la joventut, saben quina és la seva Llegenda Personal. En aquesta època, tot és clar, tot és possible, i ningú no té por de somiar ni de desitjar tot el que li agradaria fer en la seva vida. Però a mesura que passa el temps, una força misteriosa prova de demostrar que és imposible realitzar la Llegenda Personal. Són les forces que semblen negatives, pero que en realitat t'ensenyen què has de fre `per realitzar la teva Llegenda Personal. Preparen el teu esperit i la teva voluntat, perquè hi ha una veritat molt gran, en aquest planeta: siguis quei siguis i facis el que facis, si vols alguna cosa de tot cor, és perque aquest desig ha nascut a l'Ànima de l'Univers. És la teva missió a la Terra. Quan vols una cosa, tot l'Univers conspira perque puguis realitzar el teu desig.
El Llenguatge del Món és aquell que son capaces d'entendre totes les persones amb el cor, no calen explicacions, ni tant sols paraules, a vegades és una mirada, un somriure, una mica de brisa acaronant la pell...
Un cop més absorvida i enamorada de la vida he trobat un d'aquells llibres que t'ajuda a explicar el que a vegdes només son conceptes o setiments...lectura molt recomanada...L'alquimista de Pablo Cohelo.
I un cop més celebro compartir amb vosaltres totes les ensenyances de la vida!!! feliç de tenir les vostres converses i de tenir tanta gent al meu voltant lluitant per la seva Llegenda Personal!! no us rendiu!!! sempre estarem aqui per dexifrar el Llenguatge del Món quan les ofuscacions no ens el deixin entendre.....amunt, amunt i foraaa!!!

3 comentaris:
Amunt! Amunt!
Sembla extrany pero es ben cert que quan desitjes una cosa...sembla com si tot l'univers conspires a que es fes realiat...o a posar-ho tot una mica mes facil...o ha enviar senyals...no sere jo qui ho discuteixi!
Pero potser...es tanta la il.lusio que som capacos de posar, es tanta l'energia ke corre...es tanta la forca que hi posem, ke potser, una bona part d'akesta conspiracio, som nosaltres mateixos que la fem forta...
No se...si mes no, es una reflexio!
De totes maneres, cal trobar i cal lluitar per akesta llegenda personal...i penso ke despres d'una, en vindra una altra i una altra...i aixi anirem canviant i creixent...
Pero...que mes bonic i mes gran, que lluitar per allo que volem??
La felicitat no es un lloc, sino una direccio...(el laberint e la felicitat ;D)
Testim!!!!Mil petons wapa!!!!!!
ALEIX
Estic moolt d'acord amb les relfexions de'n Pau Coelho ( es mes familiar Pau...oi ? )que has moldejat a al teu propi llenguatge.
Tots tenim clar, desde petits quin es el nostre camí cap a la felicitat. Pero la vida t'ensenya que tot cami es llarg i tortuós. Que es molt fàcil començar-lo, pero igualment de fàcil es perdres, o distreures.
Jo en el meu blog en certa manera feia entendre el mateix missatge.
Passi el que passi, cal seguir caminant, només així niras algun lloc, " a la teva llegenda personal ". Pel cami pots parar a descansar, a contemplar el paisatge, o pots dubtar...pero passi el que passi cal seguir caminant. Intenta agafar-te cada cosa que et succeeixi, com un do que se t'ha regalat, com una oportunitat per creixer...i com mes frustant i dur sigui millor, perquè més gran en serà l'aprenentatge.
Perquè; doncs molt sencill.
Cal aprendre. La vida et possa els ostacles al camí, perquè quan tu arribis hagis après tot el que cal saber. Es cert que hi han experiències bones, dolentes, dures, boniques, sencilles, imperceptibles, llamineres, perspicases.... pero totes estan al teu camí per alguna cosa, i cal superara-les, aprendre d'elles i inetrioritzar-les..perquè aquest és el veritabl camí.
per tant, i que et serveixi a tu també Ivet, des de l'altra punta del món.
( t'ho dic Ivet, perquè se que en certs moments ho has passat força malament, i que t'has notat mancada d coratge..pero sapigues que ho estas fent molt be!!!..que desde vilafranca segueixu les teves evolucions..jejej )
" Quan comencis el teu viatge cap a Ítaca, ha de demanar que el viatge sigui llarg, ple de peripècies, ple d'experiències..... "
( konstantinos kavafis )
Entre el post i els dos comentaris.....m'heu deixat fora de combat!!
Quanta reflexió...i quantes veritats escrites en un espai tan petit!!
Moltes gràcies per aquestes dosis de pensaments de tant en tant.....són necessàries!
Un petonet immens!! t'estimo!;)
Publica un comentari a l'entrada