VA DE MOVILS

Porto casi una setmana sense telèfon mòvil i la meva vida s'ha complicat fins a extrems inexplicables

i és ara quan me n'adono que soc una esclava de les noves tecnologies i ho dic amb cert ressentiment perque quan va començar a popularitzar-se el tema de la telefonia movil (abans només el portaven quatre pijos i eren aquells telèfons que s'assemblaven a un walkie-talkie i que pesaven moltissim)

jo era d'aquell sector de població que deia que era una bajanada..

-que per trucar ja tenies les cabines telefòniques i amb 0'20€ parlaves amb qui volies
-que si li volies dir alguna cosa a algú només calia esperar fins a estar amb la persona
-que els missatges només servien per justificar-te per ex.: "guapa! ara vinc que m'he empanat!" i així fer que la gent no s'enfadés per culpa de la impuntualitat o un altre ex.:"bones! estic molt cansada...quedem millor un altre dia ok?" i així deixar a l'altre persona penjada i sense plans perque havia quedat amb tu.
-que en realitat són una eina per tenir-nos esclabitzats...localitzables a tota hora!!

pero han passat els anys i ara el movil es part de nosaltres...

-quanta gent ja no porta rellotge perque mira l'hora al mvl?
-ja no memoritzem els numeros de la gent..pa qué? si los tengo en la agenda del mvl!!
- fotos, videos, gravacions de veu...toooot al mvl!!!

pero què passa quan aquesta petita màquina deixa de funcionar??!! es el caooooos!!!!

no tens el numero de ningú..perque copiar-los a una agenda amb paper i boli es una d'aquelles coses que sempre dius que faràs i queda eternament a la llista de coses pendents,
...
posa't a bucar el rellotge per algun calaix perdut,
...
la gent es pensa que has tingut un accident o t'ha passat alguna cosa greu perque surt la paia aquella dient "mvl apagat o fora de cobertura" i tu penses....trucaré d'aqui una estona i torna a sortir la teva amiga...quan es la quarta vegada que ho intentes comença a apoderar-se de tu una estranya sensació...i si li ha passat algo?........ja no contemplem que hi hagi gent que no vulgui o no pugui estar incomunicada.

en definitiva estar aquests quatre dies sense movil m'ha fet adonar-me que sòc una esclava d'un aparell que fa menos de 10 cm i que pesa uns quants grams i que quan sona acostuma a treure't un somriure....(noies no us confongeu d'aparell eh??!! jajaja)
......
res.....el primer pas és assumir-ho....soc mòvil- adicta!!!!!!!
el segon pas..... intentare tenir el mvl només encès quan vulgui trucar i amb un horari...rollo oficina....es que no em barrufa que la gent et vingui despres i et digui....."es que t'he trucat a les tres i no m'has contestat!!" i tu penses....es que jo a les tres estava fent la migdiada!!!!
....

i res que això comença a semblar un discurs castrista....que no puc viure sense el mvl pero mica en mica me iré quitando!!!